Aquest mes de maig hem viscut un dels moments més especials del curs amb els nostres alumnes de 3r de Primària: la Primera Comunió. Un total de 76 nens i nenes han volgut fer aquest pas tan important en el seu camí de fe, i ho han fet acompanyats per una comunitat que camina amb ells des de fa temps.
Les celebracions van tenir lloc a l’església de Sant Vicenç de Sarrià, repartides en quatre torns. Hi érem tots: mestres, sacerdots del Col·legi, famílies, amics i un equip especialment compromès de vuit catequistes, als quals cal agrair especialment la seva dedicació. Tots vam ser testimonis d’aquell “sí” que els nens van donar per primera vegada a Jesús en l’Eucaristia.
Aquest dia ha estat molt més que una celebració puntual. Ha estat la continuació de la gran aventura d’Amor: un camí que va començar des de ben petits, amb les seves primeres oracions, i cada petit pas donat per preparar el cor i acollir Jesús.
Al llarg d’aquest curs, hem compartit la catequesi familiar, on família i Col·legi hem caminat junts per acompanyar-los en el descobriment del valor d’aquest sagrament. Vam viure amb ells les seves primeres confessions, en què van trencar els seus pecats amb la ja tradicional “trituradora de pecats”: un gest ple de significat, que els va ajudar a entendre que Déu esborra amb tendresa infinita tot allò que els pesa.
Un dels moments més bonics del curs van ser les convivències a la casa de Julià de Vilatorta, on tota la classe va gaudir d’uns dies d’amistat, jocs i pregària. Allà, enmig de la natura, vam treballar junts per preparar el cor, obrir-lo al que havia de venir i prendre consciència —amb aquell llenguatge que només els infants saben parlar— que alguna cosa molt gran estava a punt d’arribar.
També ens vam emocionar amb la renovació de les promeses del Baptisme, quan, amb espelmes a la mà i l’alegria a la mirada, van renovar lliurement aquell compromís que un dia els seus pares van fer per ells. Va ser un moment de pertinença, d’esperança i d’agraïment cap a aquells que van decidir regalar-los el Baptisme i fer-los part de la família de l’Església.
En els dies previs a la Comunió, vam viure junts una adoració al Santíssim Sagrament. En aquell silenci, vam veure amb claredat que aquests infants tenen set de Déu: una set que es manifesta en el seu desconcert davant la vida, en el seu desig d’estimar i ser estimats, en la seva capacitat de creure sense haver vist, en la seva manera tan pura d’intuir que hi ha alguna cosa més, alguna cosa eterna.
Durant tot aquest camí, la figura de Carlo Acutis ha estat molt present. El seu amor per l’Eucaristia i el seu testimoni senzill han tocat els seus cors. Molts ja el senten com un amic del cel, algú proper que els comprèn i els anima a continuar dient “sí” a Jesús amb alegria i sense por.
I no podem deixar de destacar el testimoni d’en Gonzalo, un dels nostres alumnes, que compartia amb il·lusió: “Des dels 3 anys, que anava a missa amb la meva família, desitjava rebre Jesús. Perquè Jesús per a mi és el meu millor amic i desitjava que entrés al meu cor”. Les seves paraules recullen amb tendresa el desig profund que tants han viscut durant aquest temps de preparació.
Avui, en mirar enrere, no podem evitar sentir un profund agraïment. Hem acompanyat els nostres alumnes, però ells ens han donat un testimoni increïble d’amor, respecte i fervor per l’Eucaristia. La seva manera de viure la fe, d’emocionar-se, de preguntar, d’esperar, ens recorda que Déu continua parlant-nos a través dels més petits.
I és que, encara que encara no sàpiguen expressar-ho del tot amb paraules, els seus cors saben que han rebut alguna cosa eterna.
[CAST]
“Con el corazón preparado, algo grande estaba por llegar» — Así hemos vivido la Primera Comunión en 3º de Primaria
Este mes de mayo hemos vivido uno de los momentos más especiales del curso con nuestros alumnos de 3º de Primaria: la Primera Comunión. Un total de 76 niños y niñas han querido dar este paso tan importante en su camino de fe, y lo han hecho acompañados por una comunidad que camina con ellos desde hace tiempo.
Las celebraciones tuvieron lugar en la iglesia de Sant Vicenç de Sarrià, repartidas en cuatro turnos. Estuvimos allí todos: profesores, sacerdotes del Colegio, familias, amigos y un equipo especialmente comprometido de ocho catequistas, que merecen un agradecimiento especial. Todos fuimos testigos de ese “sí” que los niños dieron por primera vez a Jesús en la Eucaristía.
Este día ha sido mucho más que una celebración puntual. Ha sido la continuación de la mayor aventura de Amor: un camino que empezó desde pequeños, con sus primeras oraciones, y cada pequeño paso dado para preparar el corazón y acoger a Jesús.
Durante este curso, hemos compartido la catequesis familiar, donde familia y Colegio hemos caminado de la mano para acompañarlos en el descubrimiento del valor de este sacramento. Vivimos con ellos sus primeras confesiones, en las que rompieron sus pecados en la ya tradicional “trituradora de pecados”: un gesto lleno de significado, que les ayudó a entender que Dios borra con ternura infinita todo aquello que les pesa.
Uno de los momentos más bonitos del curso fueron las convivencias en la casa de Julià de Vilatorta, donde toda la clase disfrutó de unos días de amistad, juegos y oración. Allí, en medio de la naturaleza, trabajamos juntos para preparar el corazón, abrirlo a lo que vendría y tomar conciencia —con ese lenguaje que sólo los niños saben hablar— de que algo muy grande estaba por llegar.
También nos emocionamos con la renovación de las promesas del Bautismo, cuando, con velas en la mano y la alegría en la mirada, renovaron libremente aquel compromiso que un día sus padres hicieron por ellos. Fue un momento de pertenencia, de esperanza y de gratitud hacia quienes decidieron regalarles el Bautismo y hacerlos parte de la familia de la Iglesia.
En los días previos a la Comunión, vivimos juntos una adoración al Santísimo Sacramento. En ese silencio, vimos con claridad que estos niños tienen sed de Dios: una sed que se manifiesta en su asombro ante la vida, en su deseo de amar y ser amados, en su capacidad de creer sin haber visto, en su manera tan pura de intuir que hay algo más, algo eterno.
Durante todo este camino, la figura de Carlo Acutis ha estado muy presente. Su amor por la Eucaristía y su testimonio sencillo han calado en sus corazones. Muchos lo sienten ya como un amigo del cielo, alguien cercano que los comprende y los anima a seguir diciendo “sí” a Jesús con alegría y sin miedo.
Y no podemos dejar de destacar el testimonio de Gonzalo, uno de nuestros alumnos, que compartía con ilusión: “Desde los 3 años, que iba a misa con mi familia, estaba deseando recibir a Jesús. Porque Jesús para mí es mi mejor amigo y deseaba que entrara en mi corazón”. Sus palabras recogen con ternura el deseo profundo que tantos han vivido durante este tiempo de preparación.
Hoy, al mirar atrás, no podemos evitar sentir un profundo agradecimiento. Hemos acompañado a nuestros alumnos, pero ellos nos han dado un testimonio increíble de amor, respeto y fervor por la Eucaristía. Su forma de vivir la fe, de emocionarse, de preguntar, de esperar, nos recuerda que Dios sigue hablándonos a través de los más pequeños.
Y es que, aunque aún no sepan expresarlo del todo con palabras, sus corazones saben que han recibido algo eterno.


